Manifèst de sosten a Mireia Boya

Manifèst de sosten a Mireia Boya

La deputada aranesa al Parlament de Catalonha, Mireia Boya, serà menada davant la justícia espanhòla per “rebellion” pr’amor de sa participacion politica al referendum que se tenguèt lo 1r d’octòbre passat.

Lo jutge del Tribunal Suprèm espanhòl, Pablo Llarena, l’a apelada pel 14 de febrièr.

Boya serà seguida puèi d’Anna Gabriel, tanben èx-deputada de la CUP e mesa en examen pel meteis “delicte”.

Lo jutge Llarena decidiguèt lo 22 de decembre passat d’alargar l’enseguida a Mireia Boya, aital coma a d’autras responsablas politicas catalanas coma Anna Gabriel, Marta Pascal o encara Marta Rovira.

Las practicas politicas de l’estat espanhòl nos semblan vengudas d’un autre temps, un temps que fòrça gents avián cregut passat e nos remembran las piègers oras de l’istòria de Catalonha tant coma d’Espanha: la criminalizacion e la repression judiciària d’una partida de la classa politica catalana per sas opinions politicas, l’empresonament de lidèrs de partits e d’associacions ciutadanas,  l’exili d’un president de govèrn, tot aquò manten un sentiment d’arbitrarietat e d’injustícia, al bèl mièg d’una Union Europèa que se targa d’èsser un modèl de liberalisme e de pluralisme politic dins lo Mond.

Nosautres, ciutadans e ciutadanas de l’Union Europèa, occitans e occitanas, declaram nòstre sosten total a Mireia Boya.

Sostenèm Mireia Boya, per aver representat al parlament catalan entre 2015 e 2017, e amb dignitat istorica, la votz d’Occitània, en rendent possible que pel primièr còp dins l’istòria dels estats modèrnes europèus, la lenga occitana ganhèsse una visibilitat publica e politica, dins lo quadre del procès per lo bastiment de la republica de Catalonha, çò que representa un fenomèn d’una portada politica incomparabla amb la situacion desastrosa de la lenga d’òc dins son territòri istoric majoritari, dins la Republica Francesa.

Sostenèm Mireia, dont lo quite nom es portaire de tota una esperança per los òmes e las femnas d’òc, fàcia a las practicas policièras e arbitràrias d’un estat dont las garentidas democraticas cada jorn van mai a la deriva.



Accion Culturala Occitana
Associacion entara difusion d’Occitània en Catalonha (ADÒC)
Cercle d’Agermanament Occità-Català (CAÒC)
Chambra d'Òc
Corròp per Aran
Òc Malhòrca
Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC)
Partit de la Nacion Occitana (PNO)
País Nòstre
Republica Federala Occitana
República de Nissa
Òc en París
Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs
Grop Mirabèl

Ferriol Macip
Fredo Valla (realizaire)
Gerard Funés Martín-Canyadell
Gerard Joan Barceló
Hug de la Rosa Ruperto (cònsol de la comuna de Les)
Matiàs Gibèrt
Michel Borsotto
Patric Roux (conselhièr regional)
Rafèu Sichel-Bazin
Augustin Lefils
Remèsi Fermin-Trocha
Terric Lausa
Victor Capdet Montesinos
Joan-Jaume Donnat (Seta)
Patrici Pojada
Gerard Cairon (Florentin d'Albigés)
Eve Ressaire
Joan Vall
Eric Sonié (Laurós)
Gemma Escur i Gelabert
Danís Fize
Felip Gibèrt (Vilamanda)
Bernat Menetrier-Marcadal (Tarba)
Tònho Castet (Vilamòs)
André Thévenot (Tornafuèlha)
Joan-Cristòu Dordet
Núria Ontiveros Briansó
Gabriel Balloux
Jean-Marc Pellet (Sant Remèsi)
Artur Quintana i Font
Antoni Moga Ferrés
Felip Bonnet
Reinat Matalòt
Joan-Pau Capdecoma
Olivièr Daillut-Calvignac
Francis Timoner
Gemma Fernández Carrión
Laia Fàbregas Castells
Joan-Pèire Alari
Dídac Martorell Paquier
Luca Tillier (Arpitània)
Ermengol Marcos Forniol
Pol Aumedes Morell
Joan Codina Vila
Christine Findal (Marselha)
Hervé Andres
Ciril Joanin
Héliane Longère (Marselha)
Georges Nosella (Aush)
Danielle Julien

Per signar lo manifèst coma individú o entitat, escrivètz-nos.